L'EDUCACIÓ INFANTIL

Fins ara hem estat parlant de l’educació en termes més generals, aquesta setmana enfocaré l’entrada més cap a l’educació infantil que és l’etapa de 0 a 6 anys, es una etapa voluntària però ja s’ha aconseguit que el cent per cent dels infants estiguin escolaritzats. 

L’educació infantil està formada per dos cicles, de 0 a 3 anys, que sol ser una etapa de pagament, i de 3 a 6 anys que ja és gratuïta. 

En aquesta el etapa el currículum s’orienta cap al desenvolupament integral i harmònic de la persona, i en els aspectes físics, emocionals, afectius, socials i intel·lectuals que possibiliten l’accés a nous aprenentatges. S’han d’establir vincles afectius i experiències positives als infants tenint en compte el desenvolupament de cada nen, les seves característiques personals, l’entorn i les famílies ja que els primers anys de vida són fonamentals per la construcció de la pròpia identitat.

L’enfocament didàctic en aquesta etapa educativa ha de ser globalitzat i significatiu per a que els nous coneixements siguin funcionals i aplicables. Això implica una programació flexible que tingui en compte les vivències i experiències, interessos i coneixements previs dels infants, l’entorn  i plantejant situacions educatives que els ajuden a pensar, donant sentit a l’activitat i fonamentat l’observació, l’escolta, l’anàlisi, la creativitat i la interpretació.

Algunes característiques de l’educació infantil són:

·       L’escola i l’entorn: l’escola ha de ser un lloc estimulant i relacional. La comunicació i la relació amb els altres i amb l’entorn han de generar nous aprenentatges. Facilitant als infants el treball en grups, parelles, assemblees i fer activitats variades, contextualitzades i significatives en espais habilitats com racons o tallers on es produeixen diferents i enriquidores situacions educatives. L’escola ha de ser un lloc obert on entri la realitat i la diversitat cultural del barri, poble o comunitat.

·       La comunicació: en el procés d’aprenentatge de la lectura i escriptura es veuen els diferents ritmes maduratius i cognitius dels nens. S’han d’analitzar aquest ritmes i adaptar-los a les situacions educatives i a cada alumne per fer una atenció individualitzada.

·      Espais i temps: tots els espais i moments d’una escola són educatius i la manera en que s’organitzen a l’aula han de contribuir al desenvolupament dels infants. Els espais han de ser oberts, flexibles i segurs per donar resposta als  com interessos i necessitats dels nens. S’han d’habilitar espais de son, per descansar, per menjar, per la higiene i per el joc, que és molt important es aquesta etapa on els nens com més aprenen y desenvolupen les seves capacitats és jugant.  També cal destacar la potencialitat educativa de tots els moments quotidians i de rutines, tan necessaris a l’educació infantil.

·    La diversitat a l’aula: cada infant és únic. L’escola atén a tots els nens amb diferents ritmes d’aprenentatge, diferents actituds i aptituds, i diferents experiències personals. Per tant els docents han d’acollir els interessos dels infants, els han d’escoltar i adequar les tasques i activitats educatives al nivell de cada alumne.

Educar en la diversitat vol dir veure l’educació d’una manera oberta i flexible, dissenyant activitats d’aprenentatge i avaluacions que respectin el nivell cognitiu de cada alumne tenint en compte les diferències lingüístiques, socials, culturals i personals.

·     Família i escola: la comunicació família escola es fonamental, parlem de nens molt petits i les famílies han de col·laborar i treballar junt amb els mestres i participar de l’educació dels fills.

 

De l’etapa de l’educació infantil m’agradaria destacar el joc com a principal situació educativa, mitjançant el joc, els nens exploren el seu entorn i els objectes que els envolten, aprenen a coordinar les accions amb altres persones, aprenen a tenir en compte els medis per a aconseguir els objectius, s’apropen als objectes i els utilitzen amb imaginació. El joc proporciona beneficis en el desenvolupament i creixement dels nens, afavoreix les capacitats afectives i emocionals, ja que a través del joc simbòlic amb ninots i diferents objectes, reprodueixen o imaginen escenes o situacions de la vida real.

Y també m’agradaria destacar la creativitat, que els nens siguin capaços de desenvolupar la seva creativitat a traves de diferents tipus de llenguatges com el musical o l’artístic. No s’ha de “matar” la creativitat buscant una sola resposta o un sol model, com en el comte "la flor del tallo verde" Miguel Angel Santos Guerra conta en el seu blog.

Aquesta setmana hi havia molt per llegir i no volia fer una entrada massa llarga, m’ha quedat per comentar una mica les intel·ligències múltiples, que abans es consideraven només que dues la intel·ligència matemàtica i la lingüística i avui en considerem vuit. Ho trop molt interesant ja que molts nens petits, en l’etapa infantil inclús, ja destaquen en alguna d’aquetes capacitats i el que s’ha de fer el potenciar-la al màxim i ajudar als nens a desenvolupar-la ja que forma part de la seva pròpia identitat.