Fins ara hem
estat parlant de l’educació en termes més generals, aquesta setmana enfocaré
l’entrada més cap a l’educació infantil que és l’etapa de 0 a 6 anys, es una
etapa voluntària però ja s’ha aconseguit que el cent per cent dels infants
estiguin escolaritzats.
L’educació
infantil està formada per dos cicles, de 0 a 3 anys, que sol ser una etapa de
pagament, i de 3 a 6 anys que ja és gratuïta.
En aquesta el
etapa el currículum s’orienta cap al desenvolupament integral i harmònic de la
persona, i en els aspectes físics, emocionals, afectius, socials i
intel·lectuals que possibiliten l’accés a nous aprenentatges. S’han d’establir
vincles afectius i experiències positives als infants tenint en compte el desenvolupament
de cada nen, les seves característiques personals, l’entorn i les famílies ja
que els primers anys de vida són fonamentals per la construcció de la pròpia
identitat.
L’enfocament
didàctic en aquesta etapa educativa ha de ser globalitzat i significatiu per a
que els nous coneixements siguin funcionals i aplicables. Això implica una
programació flexible que tingui en compte les vivències i experiències,
interessos i coneixements previs dels infants, l’entorn i plantejant situacions educatives que els
ajuden a pensar, donant sentit a l’activitat i fonamentat l’observació,
l’escolta, l’anàlisi, la creativitat i la interpretació.
Algunes característiques
de l’educació infantil són:
·
L’escola
i l’entorn: l’escola ha de ser un lloc estimulant i
relacional. La comunicació i la relació amb els altres i amb l’entorn han de
generar nous aprenentatges. Facilitant als infants el treball en grups,
parelles, assemblees i fer activitats variades, contextualitzades i
significatives en espais habilitats com racons o tallers on es produeixen
diferents i enriquidores situacions educatives. L’escola ha de ser un lloc
obert on entri la realitat i la diversitat cultural del barri, poble o
comunitat.
· La
comunicació: en el procés d’aprenentatge de la
lectura i escriptura es veuen els diferents ritmes maduratius i cognitius dels
nens. S’han d’analitzar aquest ritmes i adaptar-los a les situacions educatives
i a cada alumne per fer una atenció individualitzada.
· Espais
i temps: tots els espais i moments d’una escola
són educatius i la manera en que s’organitzen a l’aula han de contribuir al
desenvolupament dels infants. Els espais han de ser oberts, flexibles i segurs
per donar resposta als com interessos i
necessitats dels nens. S’han d’habilitar espais de son, per descansar, per
menjar, per la higiene i per el joc, que és molt important es aquesta etapa on
els nens com més aprenen y desenvolupen les seves capacitats és jugant. També cal destacar la potencialitat educativa
de tots els moments quotidians i de rutines, tan necessaris a l’educació infantil.
· La
diversitat a l’aula: cada infant és únic.
L’escola atén a tots els nens amb diferents ritmes d’aprenentatge, diferents
actituds i aptituds, i diferents experiències personals. Per tant els docents
han d’acollir els interessos dels infants, els han d’escoltar i adequar les
tasques i activitats educatives al nivell de cada alumne.
Educar en la diversitat vol dir veure
l’educació d’una manera oberta i flexible, dissenyant activitats d’aprenentatge
i avaluacions que respectin el nivell cognitiu de cada alumne tenint en compte
les diferències lingüístiques, socials, culturals i personals.
· Família
i escola: la comunicació família escola es
fonamental, parlem de nens molt petits i les famílies han de col·laborar i
treballar junt amb els mestres i participar de l’educació dels fills.
De l’etapa de l’educació
infantil m’agradaria destacar el joc com a principal situació educativa,
mitjançant el joc, els nens exploren el seu entorn i els objectes que els
envolten, aprenen a coordinar les accions amb altres persones, aprenen a tenir
en compte els medis per a aconseguir els objectius, s’apropen als objectes i
els utilitzen amb imaginació. El joc proporciona beneficis en el
desenvolupament i creixement dels nens, afavoreix les capacitats afectives i
emocionals, ja que a través del joc simbòlic amb ninots i diferents objectes,
reprodueixen o imaginen escenes o situacions de la vida real.
Y també m’agradaria
destacar la creativitat, que els nens siguin capaços de desenvolupar la seva
creativitat a traves de diferents tipus de llenguatges com el musical o l’artístic.
No s’ha de “matar” la creativitat buscant una sola resposta o un sol model, com
en el comte "la flor del tallo verde" Miguel Angel Santos Guerra
conta en el seu blog.
Aquesta setmana
hi havia molt per llegir i no volia fer una entrada massa llarga, m’ha quedat
per comentar una mica les intel·ligències múltiples, que abans es consideraven
només que dues la intel·ligència matemàtica i la lingüística i avui en
considerem vuit. Ho trop molt interesant ja que molts nens petits, en l’etapa
infantil inclús, ja destaquen en alguna d’aquetes capacitats i el que s’ha de
fer el potenciar-la al màxim i ajudar als nens a desenvolupar-la ja que forma
part de la seva pròpia identitat.
