PRIMERA SETMANA

     El què he aprés durant aquestes dues setmanes a classe de Basses Didàctiques es tracta de com hem  passat d´una escola tradicional a una escola constructiva basada en el desenvolupament integral de la persona i en la construcció del coneixement a partir de l´orientació del mestre..

    Les característiques principals de l´escola transmissora són que el nen no sap, acudeix a l´escola per aprendre, per tant és vuit de coneixements i hi ha que omplir-lo progressivament. L´escola transmissora és igualitària, considera que tots els nens són iguals per què comencen des de zero. Prefereixen classes separades entre nens i nenes i exclouen als minusvàlids per agrupar-los entre ells. Deixa al marge qualsevol diàleg, coneixement previ personal, debat o joc. Es una escola separatista, aïllada, transmissora del coneixement.

    En aquest tipus d´educació el mestre és l´únic posseïdor del coneixement i el llibre l´única eina amb la qual es farà feina a l´aula. Tots dos són la principal font del saber. L´alumne memoritzarà les lliçons d´aquest llibre i pràcticament no sabrà aplicar-los a la feina ni a la vida reial.

   Al llarg dels anys seixanta comencen a sortir nous moviments per al canvi de la metodologia de les escoles. Es tracta d´enfocar l´educació, no només a anar aprovant cursos per poder accedir a la Universitat, acabar els estudis i aconseguir un bona feina, sinó que es tracta de crear una escola amb la finalitat de desenvolupar integralment a la persona, i que l´alumne construeixi els seus propis coneixements a partir de les seves experiències personals i amb l´orientació del mestre.

    Però per passar d´una escola tradicional i transmissora a una escola constructiva no només s´han de canviar les lleis, hem de canviar  la societat i tot el Sistema Educatiu creat al segle XIX i que encara avui en dia està instaurant a algunes escoles, per sort no ha moltes...

    L´escola ha de tenir altres funcions no només de transmissió del coneixement, ha de tenir una funció de socialització, introduint els trets de la societat en els alumnes i convertint la cultura que els envolta en pròpia. També ha de tenir una funció de preparació al món  laboral, es a dir, que l´alumne sàpiga aplicar els coneixements que ha adquirit al llarg de la seva vida escolar, a la seva futura feina i a la pròpia vida.

    Amb n´Antoni Zabala he aprés el terme competències aplicat a l´àmbit de l´educació, com una forma de entendre que el saber ha de ser aplicable, que el coneixement te més sentit si saps posar-lo en pràctica.

    Així les característiques fonamentals de l´escola constructivista començarien per fer de l´alumne el principal protagonista, el nen sap i en l´escola aprèn a reflexionar sobre els seus coneixements a organitzar-los i a desenvolupar-los dins del grup. El mestre deixa de ser l´única persona que te el coneixement a l´aula i comença a motivar als els alumnes, a orientar-los , a estimular-los  i a que els nens descobreixen els seus propis interessos. 

    La comunicació del mestre amb els alumnes, d´aquests amb el mestre i entre tot el grup serà fonamental, el nen que parla pren conciència dels seus coneixements, els nens que escolten s´adonen de que es poden tenir opinions diferents i oposades dels mateixos coneixements així el mestre pot utilitzar aquesta com a punt de partida per a qualsevol activitat. La interacció mestre-alumne-mestre agafa un paper molt important. També cal remarcar, a diferència de l´escola transmissora, en la constructiva el mestre pot treballar amb especialistes, psicòlegs o pedagogs. 

   Els espais i els temps són més flexibles. Els mestres comencen a sortir de les aules amb els alumnes per aprendre també del medi que ens envolta... 

    I per anar acabant no puc oblidar a Delors amb el que he après els quatre pilars de l´Educació:

SABER, SABER FER, SABER SER I SABER CONVIURE.

   Tot i que sembla que hi ha un enfrontament entra la teoria y la pràctica no em de oblidar que hem de aprendre de tot...

   La meva reflexió del que he après aquestes dues setmanes, estaria molt identificada amb la frase:

 “ Tenim escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI” de Francesc Imbernon.

   Estem a l´era de les comunicacions i de les tecnologies doncs anem a aplicar-ho a les escoles però no només fent escoles més modernes, sinó canviant el sistema educatiu i la seva metodologia. Jo pens que una aula en la que el mestre interactua amb els alumnes, els motiva, els ensenya com utilitzar les eines per a la reserca de respostes, és molt millor mètode  d´aprenentatge que memoritzar un llibre per aprovar unes proves finals...