El què he aprés durant aquestes dues
setmanes a classe de Basses Didàctiques es tracta de com hem passat d´una escola tradicional a una escola
constructiva basada en el desenvolupament integral de la persona i en la
construcció del coneixement a partir de l´orientació del mestre..
Les característiques principals de l´escola
transmissora són que el nen no sap, acudeix a l´escola per aprendre, per tant
és vuit de coneixements i hi ha que omplir-lo progressivament. L´escola
transmissora és igualitària, considera que tots els nens són iguals per què
comencen des de zero. Prefereixen classes separades entre nens i nenes i
exclouen als minusvàlids per agrupar-los entre ells. Deixa al marge qualsevol
diàleg, coneixement previ personal, debat o joc. Es una escola separatista,
aïllada, transmissora del coneixement.
En aquest tipus d´educació el mestre és
l´únic posseïdor del coneixement i el llibre l´única eina amb la qual es farà
feina a l´aula. Tots dos són la principal font del saber. L´alumne memoritzarà
les lliçons d´aquest llibre i pràcticament no sabrà aplicar-los a la feina ni a
la vida reial.
Al llarg dels anys seixanta comencen a
sortir nous moviments per al canvi de la metodologia de les escoles. Es tracta
d´enfocar l´educació, no només a anar aprovant cursos per poder accedir a la
Universitat, acabar els estudis i aconseguir un bona feina, sinó que es tracta
de crear una escola amb la finalitat de desenvolupar integralment a la persona,
i que l´alumne construeixi els seus propis coneixements a partir de les seves
experiències personals i amb l´orientació del mestre.
Però per passar d´una escola tradicional i
transmissora a una escola constructiva no només s´han de canviar les lleis, hem
de canviar la societat i tot el Sistema
Educatiu creat al segle XIX i que encara avui en dia està instaurant a algunes
escoles, per sort no ha moltes...
L´escola ha de tenir altres funcions no
només de transmissió del coneixement, ha de tenir una funció de socialització,
introduint els trets de la societat en els alumnes i convertint la cultura que
els envolta en pròpia. També ha de tenir una funció de preparació al món laboral, es a dir, que l´alumne sàpiga
aplicar els coneixements que ha adquirit al llarg de la seva vida escolar, a la
seva futura feina i a la pròpia vida.
Amb n´Antoni Zabala he aprés el terme competències aplicat a l´àmbit de
l´educació, com una forma de entendre que el saber ha de ser aplicable, que el
coneixement te més sentit si saps posar-lo en pràctica.
Així les característiques fonamentals de
l´escola constructivista començarien per fer de l´alumne el principal
protagonista, el nen sap i en l´escola aprèn a reflexionar sobre els seus
coneixements a organitzar-los i a desenvolupar-los dins del grup. El mestre
deixa de ser l´única persona que te el coneixement a l´aula i comença a motivar
als els alumnes, a orientar-los , a estimular-los i a que els nens descobreixen els seus propis
interessos.
La comunicació del mestre amb els alumnes,
d´aquests amb el mestre i entre tot el grup serà fonamental, el nen que parla
pren conciència dels seus coneixements, els nens que escolten s´adonen de que
es poden tenir opinions diferents i oposades dels mateixos coneixements així el
mestre pot utilitzar aquesta com a punt de partida per a qualsevol activitat.
La interacció mestre-alumne-mestre agafa un paper molt important. També cal
remarcar, a diferència de l´escola transmissora, en la constructiva el mestre
pot treballar amb especialistes, psicòlegs o pedagogs.
Els espais i els temps són més flexibles.
Els mestres comencen a sortir de les aules amb els alumnes per aprendre també
del medi que ens envolta...
I per anar acabant no puc oblidar a Delors
amb el que he après els quatre pilars de l´Educació:
SABER, SABER FER, SABER
SER I SABER CONVIURE.
Tot i que sembla que hi ha un enfrontament
entra la teoria y la pràctica no em de oblidar que hem de aprendre de tot...
La meva reflexió del que he après aquestes
dues setmanes, estaria molt identificada amb la frase:
“ Tenim
escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI” de
Francesc Imbernon.
Estem a l´era de les comunicacions i de les
tecnologies doncs anem a aplicar-ho a les escoles però no només fent escoles
més modernes, sinó canviant el sistema educatiu i la seva metodologia. Jo pens
que una aula en la que el mestre interactua amb els alumnes, els motiva, els
ensenya com utilitzar les eines per a la reserca de respostes, és molt millor
mètode d´aprenentatge que memoritzar un
llibre per aprovar unes proves finals...
No hay comentarios:
Publicar un comentario