EL CONSTRUCTIVISME I L'APRENENTATGE PER COMPETÈNCIES

    Aquesta setmana la meva entrada en es bloc tracta sobre el constructivisme i l’aprenentatge per competències. 

    La LOGSE (1990) és la primera llei que parla del constructivisme que consisteix en la construcció, per part dels alumnes, del seu propi aprenentatge i saber com aplicar aquests coneixements a la vida diària.

   Un aprenentatge serà significatiu quan, a més de memoritzar-lo, es pugui aplicar en diferents contexts . les competències impliquen una acció, que per ser eficaç, deu modificar els esquemes d’actuació que integren els coneixements, procediments i actituds. Es a dir, no es pot aplicar un coneixement que no s’ha comprès suficientment.

    Els investigadors de les teories constructivistes han desenvolupat uns principis que han de adonar-se per a que l’aprenentatge sigui el més significatiu possible. Així segons la proposta integradora de Coll (1987, 1990 i 1993) tenim deu principis psicopedagògics:

           Esquema de coneixements i coneixements previs. Hem de partir de que l’alumne ja sap, els coneixements previs són el punt de partida, però pot ser que siguin erronis, llavors haurien de detectar aquests coneixements erronis perquè poden condicionar tot el procés d’aprenentatge. Els esquemes de coneixements són les representacions que una persona posseeix en un moment donat sobre algun objecte de coneixement.

             Vinculació o significació   profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. Ha de haver una relació entre el que és nou i el que ja es sabia, si això no es dona, l’aprenentatge es pot convertit en mecànic per tant fàcil d’oblidar.

                 Nivell de desenvolupament. Per a que el procés d’aprenentatge es desenvolupi és necessari que els nous continguts puguin actualitzar els seus esquemes de coneixement, comparar-los amb els nous, trobar diferències i similituds i integrar-los en els seus esquemes. Però et pots trobar amb un alumne que no està a la mateixa etapa de desenvolupament (Piaget)  que els altres i no pot desenvolupar el coneixement al mateix temps que els companys, per tant has de detectar l’etapa de desenvolupament en la que està i ajudar-lo a passar a la següent.

                 Zona de desenvolupament proper. Principi psicopedagògic de Vigoski (1979). Per a Vigoski aprendre és una activitat social. La ZDP és la distància entre el que saps i el que es vol aprendre (amb ajuda). Aquí està la nostra feina, ajudar-los a creuar aquesta línia.

          Disposició per l’aprenentatge. Aquest punt tracta de la relació de l’alumne amb l’entorn, la salut i l’equilibri emocional, l’ambient... un nen ha d’estar emocionalment equilibrat per poder construir  un coneixements.

                Significativitat i funcionalitat dels nous continguts. Per a que l’aprenentatge sigui significatiu també a de ser funcional, es a dir, ha de tenir sentit i els alumnes han de saber aplicar-lo. També serà més fàcil de comprendre si entenen la seva funcionalitat.

                 Activitat mental i conflicte cognitiu. Per a que l’aprenentatge es doni el nen ha de tenir un paper actiu i protagonista. Es necessari que desenvolupi una activitat mental que possibiliti la reelaboració dels nous esquemes del coneixement. El que Piaget denomina conflicte cognitiu, mitjançant el qual el nen qüestiona les seves idees com a pas previ de la construcció del significat. Per exemple, la lluna és un conflicte cognitiu per un nen, que genera curiositat i ganes d’aprendre.

            Actitud favorable, sentit i motivació. És molt important que els nens tenguin ganes d’aprendre, hem de intentar mantenir sempre la seva atenció, si s’avorreixen no aprendran. L’aprenentatge agafa sentit si hi ha interès pels continguts. La motivació Insíntrica és quan el nen es motiva per sí mateix, quan els nous coneixements els poden relacionar amb els que ja tenen. També podem utilitzar la motivació Extrínsica, que és la que utilitzaríem els mestres per captar l’atenció dels alumnes en cas d’estar desmotivats. 

          Autoestima, autoconcepte i expectatives. L’autoestima i l’autoconcepte és molt important pel procés d’aprenentatge. Com l’alumne veu l’escola, els mestres, els companys i la relació amb ells, com es veu ell mateix i també és molt important el que el mestre projecta d’ell. Un mestre que te bona projecció d’un alumne, el farà sentir més valorat i com a conseqüència treballarà millor, si un mestre te una mala projecció d’un alumne aquest, probablement es desmotivarà i no seguirà el ritme dels companys, ja que el seu autoconcepte i els teves expectatives d’ell seran negatives.

   Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició. La capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge aconsegueix que aquest sigui més fons i significatiu i facilita els nous coneixements. Regular el propi coneixement, aplicar-lo, controlar el procés i avaluar-lo són habilitats per aprendre a aprendre.

Tots aquests principis psicopedagògics formen part del procés d’aprenentatge per competències i els conceptes de funcionalitat i significat són essencials ja que per aprendre un nou coneixement és fonamental entendre’l i saber aplicar-lo. Els coneixements previs ens indiquen les bases, on jo, quan sigui docent, començaria a realitzar els nous coneixements. El nivell de desenvolupament de l’alumne ens informarà de la facilitat o dificultat d’aprendre. Quan sigui mestra, probablement em trobaré a l’aula algun alumne que no estigui en la mateixa fase de desenvolupament que tots ela altres, doncs m’agradaria identificar aquesta fase i fer el que estigui a les meves mans per a que el nen passi al nivell dels seus companys i facilitar-li l’aprenentatge. 

    M’agradaria fer feina a la zona de desenvolupament pròxim, ZDP, per establir els graus d’aprenentatge en funció de les característiques individuals. També vull treballar molt l’autoestima i l’autoconcepte dels meus alumnes, vull que ells tinguin expectatives molt bones d’ells mateixos i jo tenir-les d’ells. Per la meva experiència sé que si tens un alumne que es despista una mica , si el motives i li fas pensar que ell pot i que tu confies en ell, l’alumne farà tot el possible per complir les teves expectatives i la projecció que tens d’ell i per no defraudar-te, si per el contrari el dónes per perdut, segurament aquest alumne fracassarà. 

    I per finalitzar, pens que ensenyar-los a reflexionar sobre el que han après i com han arribat a fer-ho, els ajudarà a la comprensió i absorció de l’aprenentatge. Personalment, a l’escola no em varen ensenyar molt a reflexionar, per això em costa una mica, però amb aquest grau que estic estudiant, no només aprendre a ensenyar sinó que estic, jo mateixa, aprenent a aprendre.

fuente YOUTUBE 

 http://youtu.be/7eso5xiUYK0