EL CONSTRUCTIVISME I L'APRENENTATGE PER COMPETÈNCIES

    Aquesta setmana la meva entrada en es bloc tracta sobre el constructivisme i l’aprenentatge per competències. 

    La LOGSE (1990) és la primera llei que parla del constructivisme que consisteix en la construcció, per part dels alumnes, del seu propi aprenentatge i saber com aplicar aquests coneixements a la vida diària.

   Un aprenentatge serà significatiu quan, a més de memoritzar-lo, es pugui aplicar en diferents contexts . les competències impliquen una acció, que per ser eficaç, deu modificar els esquemes d’actuació que integren els coneixements, procediments i actituds. Es a dir, no es pot aplicar un coneixement que no s’ha comprès suficientment.

    Els investigadors de les teories constructivistes han desenvolupat uns principis que han de adonar-se per a que l’aprenentatge sigui el més significatiu possible. Així segons la proposta integradora de Coll (1987, 1990 i 1993) tenim deu principis psicopedagògics:

           Esquema de coneixements i coneixements previs. Hem de partir de que l’alumne ja sap, els coneixements previs són el punt de partida, però pot ser que siguin erronis, llavors haurien de detectar aquests coneixements erronis perquè poden condicionar tot el procés d’aprenentatge. Els esquemes de coneixements són les representacions que una persona posseeix en un moment donat sobre algun objecte de coneixement.

             Vinculació o significació   profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. Ha de haver una relació entre el que és nou i el que ja es sabia, si això no es dona, l’aprenentatge es pot convertit en mecànic per tant fàcil d’oblidar.

                 Nivell de desenvolupament. Per a que el procés d’aprenentatge es desenvolupi és necessari que els nous continguts puguin actualitzar els seus esquemes de coneixement, comparar-los amb els nous, trobar diferències i similituds i integrar-los en els seus esquemes. Però et pots trobar amb un alumne que no està a la mateixa etapa de desenvolupament (Piaget)  que els altres i no pot desenvolupar el coneixement al mateix temps que els companys, per tant has de detectar l’etapa de desenvolupament en la que està i ajudar-lo a passar a la següent.

                 Zona de desenvolupament proper. Principi psicopedagògic de Vigoski (1979). Per a Vigoski aprendre és una activitat social. La ZDP és la distància entre el que saps i el que es vol aprendre (amb ajuda). Aquí està la nostra feina, ajudar-los a creuar aquesta línia.

          Disposició per l’aprenentatge. Aquest punt tracta de la relació de l’alumne amb l’entorn, la salut i l’equilibri emocional, l’ambient... un nen ha d’estar emocionalment equilibrat per poder construir  un coneixements.

                Significativitat i funcionalitat dels nous continguts. Per a que l’aprenentatge sigui significatiu també a de ser funcional, es a dir, ha de tenir sentit i els alumnes han de saber aplicar-lo. També serà més fàcil de comprendre si entenen la seva funcionalitat.

                 Activitat mental i conflicte cognitiu. Per a que l’aprenentatge es doni el nen ha de tenir un paper actiu i protagonista. Es necessari que desenvolupi una activitat mental que possibiliti la reelaboració dels nous esquemes del coneixement. El que Piaget denomina conflicte cognitiu, mitjançant el qual el nen qüestiona les seves idees com a pas previ de la construcció del significat. Per exemple, la lluna és un conflicte cognitiu per un nen, que genera curiositat i ganes d’aprendre.

            Actitud favorable, sentit i motivació. És molt important que els nens tenguin ganes d’aprendre, hem de intentar mantenir sempre la seva atenció, si s’avorreixen no aprendran. L’aprenentatge agafa sentit si hi ha interès pels continguts. La motivació Insíntrica és quan el nen es motiva per sí mateix, quan els nous coneixements els poden relacionar amb els que ja tenen. També podem utilitzar la motivació Extrínsica, que és la que utilitzaríem els mestres per captar l’atenció dels alumnes en cas d’estar desmotivats. 

          Autoestima, autoconcepte i expectatives. L’autoestima i l’autoconcepte és molt important pel procés d’aprenentatge. Com l’alumne veu l’escola, els mestres, els companys i la relació amb ells, com es veu ell mateix i també és molt important el que el mestre projecta d’ell. Un mestre que te bona projecció d’un alumne, el farà sentir més valorat i com a conseqüència treballarà millor, si un mestre te una mala projecció d’un alumne aquest, probablement es desmotivarà i no seguirà el ritme dels companys, ja que el seu autoconcepte i els teves expectatives d’ell seran negatives.

   Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició. La capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge aconsegueix que aquest sigui més fons i significatiu i facilita els nous coneixements. Regular el propi coneixement, aplicar-lo, controlar el procés i avaluar-lo són habilitats per aprendre a aprendre.

Tots aquests principis psicopedagògics formen part del procés d’aprenentatge per competències i els conceptes de funcionalitat i significat són essencials ja que per aprendre un nou coneixement és fonamental entendre’l i saber aplicar-lo. Els coneixements previs ens indiquen les bases, on jo, quan sigui docent, començaria a realitzar els nous coneixements. El nivell de desenvolupament de l’alumne ens informarà de la facilitat o dificultat d’aprendre. Quan sigui mestra, probablement em trobaré a l’aula algun alumne que no estigui en la mateixa fase de desenvolupament que tots ela altres, doncs m’agradaria identificar aquesta fase i fer el que estigui a les meves mans per a que el nen passi al nivell dels seus companys i facilitar-li l’aprenentatge. 

    M’agradaria fer feina a la zona de desenvolupament pròxim, ZDP, per establir els graus d’aprenentatge en funció de les característiques individuals. També vull treballar molt l’autoestima i l’autoconcepte dels meus alumnes, vull que ells tinguin expectatives molt bones d’ells mateixos i jo tenir-les d’ells. Per la meva experiència sé que si tens un alumne que es despista una mica , si el motives i li fas pensar que ell pot i que tu confies en ell, l’alumne farà tot el possible per complir les teves expectatives i la projecció que tens d’ell i per no defraudar-te, si per el contrari el dónes per perdut, segurament aquest alumne fracassarà. 

    I per finalitzar, pens que ensenyar-los a reflexionar sobre el que han après i com han arribat a fer-ho, els ajudarà a la comprensió i absorció de l’aprenentatge. Personalment, a l’escola no em varen ensenyar molt a reflexionar, per això em costa una mica, però amb aquest grau que estic estudiant, no només aprendre a ensenyar sinó que estic, jo mateixa, aprenent a aprendre.

fuente YOUTUBE 

 http://youtu.be/7eso5xiUYK0

EL ROL DEL MESTRE

EL ROL DEL MESTRE

    Hola a tots! La meva entrada d’aquesta setmana està relacionada amb el rol de mestre. Amb les classes amb na Gemma i la lectura de Jaume Carbonell estic aprenent com ser un bon mestre, feina que no és gens fàcil.

    Acontinuació vaig a fer referència a una frase d’en Jaume Cela i Juli Palou que m’agradat molt “en nuestra profesión lo imprevisible es tan importante como lo previsible. Ser maestro es practicar un tipo de arte porque por mucho que te prepares y conozcas a tus alumnos y preveas numerosas situaciones siempre aparecen otras que te sorprenden y que debes entender”.

    La feina de mestre és una feina dinàmica, en moviment, mai no pararàs de formar-te, d’ensenyar... mai no arribaràs al fi del camí, sempre trobaràs un altre per explorar, per investigar.

    Un bon mestre és el qui coneix els seus alumnes, tant a l’àmbit escolar con en el context familiar, per així poder a arribar a comprendre cada un d’ells, i establir una relació afectiva, com diu en Freire “La educación es, sobre todo, un acto de amor”. Un bon mestre mai deixa d’aprendre ,d’investigar, s’ estima la lectura, sent curiositat, domina les noves tecnologies, utilitza el diàleg amb els seus alumnes, cultiva la seva ment.

 Domina els coneixements, les metodologies, les estratègies i els procediments i sap aplicar-los dins l’aula.

    Tot i així els mestres tenen enemics i els pitjors són l’individualisme i el corporativisme. L’individualisme pot conduir un docent a tancar-se dins l’aula i a protegir-se de les crítiques, no implicar-se amb la resta de companys inclòs apartar-se de l’escola. L’altre gran enemic és el corporativisme que anteposa els interessos específics i particulars d’un determinat col.lectiu docent per dalt dels interessos generals de l’educació. 

    Per altra banda en Jaume Carbonell classifica els docents en diferents tipus:

1.      Model funcional i absentista: és el típic funcionari que ha aconseguit la seva plaça, segueix el mètode tradicional d’ensenyança, el seu únic recurs és el llibre i ja no te cap motivació. 

2.      Model especialista: aquest tipus de mestre defèn la seva assignatura, no te una visió general i la seva  única referència educativa és la seva especialitat. Li costa fer feina en equip i continua amb la fragmentació del coneixement.

3.      Model autista: tracta de canviar la metodologia però no te recursos i utilitza els de l’escola tradicional, es tanca dins l’aula i finalment no arriba a desenvolupar una educació constructivista. Ho vol fer no acaba no fent res.

4.      Model nostàlgic: generalment són mestres mes majors, que han intentat canviar el sistema educatiu, han fet projectes.. però ja s’han cansat, ja no volen lluitar més.

5.      Model basat en la queixa permanent: és aquell que sempre es queixa de tot i fa culpable a l’Admistració en lloc de qüestionar-se a si mateix i a la seva feina.

http://gloriamundi.blogsome.com/2007/05/22/bookslibros/

  A mi, personalmet, no m’agradaria, quan exerciti com a docent, agafar ningún d’aquests rols. També soc consciente que tot el sistema educatiu no canviarà d’un dia a l’altre, és un procés que ja ha començat, que tal vegada estem a l’inici del camí encara que unes escoles van per davant d’unes altres, que jo quan arribi a una escola no la canviaré es primer dia, ni el segon però tinc clar que posaré el meu granet de sorra per fer una educació constructivista, que vull treballar en equip per poc a poc aconseguir el repte de fer una educació millor. Vull ser una mestra TPACK, es a dir, conèixer els contiguts, saber com ensenyar-los i vull tenir i conèixer les eines necessàries per fer-ho.

                                   

PRIMERA SETMANA

     El què he aprés durant aquestes dues setmanes a classe de Basses Didàctiques es tracta de com hem  passat d´una escola tradicional a una escola constructiva basada en el desenvolupament integral de la persona i en la construcció del coneixement a partir de l´orientació del mestre..

    Les característiques principals de l´escola transmissora són que el nen no sap, acudeix a l´escola per aprendre, per tant és vuit de coneixements i hi ha que omplir-lo progressivament. L´escola transmissora és igualitària, considera que tots els nens són iguals per què comencen des de zero. Prefereixen classes separades entre nens i nenes i exclouen als minusvàlids per agrupar-los entre ells. Deixa al marge qualsevol diàleg, coneixement previ personal, debat o joc. Es una escola separatista, aïllada, transmissora del coneixement.

    En aquest tipus d´educació el mestre és l´únic posseïdor del coneixement i el llibre l´única eina amb la qual es farà feina a l´aula. Tots dos són la principal font del saber. L´alumne memoritzarà les lliçons d´aquest llibre i pràcticament no sabrà aplicar-los a la feina ni a la vida reial.

   Al llarg dels anys seixanta comencen a sortir nous moviments per al canvi de la metodologia de les escoles. Es tracta d´enfocar l´educació, no només a anar aprovant cursos per poder accedir a la Universitat, acabar els estudis i aconseguir un bona feina, sinó que es tracta de crear una escola amb la finalitat de desenvolupar integralment a la persona, i que l´alumne construeixi els seus propis coneixements a partir de les seves experiències personals i amb l´orientació del mestre.

    Però per passar d´una escola tradicional i transmissora a una escola constructiva no només s´han de canviar les lleis, hem de canviar  la societat i tot el Sistema Educatiu creat al segle XIX i que encara avui en dia està instaurant a algunes escoles, per sort no ha moltes...

    L´escola ha de tenir altres funcions no només de transmissió del coneixement, ha de tenir una funció de socialització, introduint els trets de la societat en els alumnes i convertint la cultura que els envolta en pròpia. També ha de tenir una funció de preparació al món  laboral, es a dir, que l´alumne sàpiga aplicar els coneixements que ha adquirit al llarg de la seva vida escolar, a la seva futura feina i a la pròpia vida.

    Amb n´Antoni Zabala he aprés el terme competències aplicat a l´àmbit de l´educació, com una forma de entendre que el saber ha de ser aplicable, que el coneixement te més sentit si saps posar-lo en pràctica.

    Així les característiques fonamentals de l´escola constructivista començarien per fer de l´alumne el principal protagonista, el nen sap i en l´escola aprèn a reflexionar sobre els seus coneixements a organitzar-los i a desenvolupar-los dins del grup. El mestre deixa de ser l´única persona que te el coneixement a l´aula i comença a motivar als els alumnes, a orientar-los , a estimular-los  i a que els nens descobreixen els seus propis interessos. 

    La comunicació del mestre amb els alumnes, d´aquests amb el mestre i entre tot el grup serà fonamental, el nen que parla pren conciència dels seus coneixements, els nens que escolten s´adonen de que es poden tenir opinions diferents i oposades dels mateixos coneixements així el mestre pot utilitzar aquesta com a punt de partida per a qualsevol activitat. La interacció mestre-alumne-mestre agafa un paper molt important. També cal remarcar, a diferència de l´escola transmissora, en la constructiva el mestre pot treballar amb especialistes, psicòlegs o pedagogs. 

   Els espais i els temps són més flexibles. Els mestres comencen a sortir de les aules amb els alumnes per aprendre també del medi que ens envolta... 

    I per anar acabant no puc oblidar a Delors amb el que he après els quatre pilars de l´Educació:

SABER, SABER FER, SABER SER I SABER CONVIURE.

   Tot i que sembla que hi ha un enfrontament entra la teoria y la pràctica no em de oblidar que hem de aprendre de tot...

   La meva reflexió del que he après aquestes dues setmanes, estaria molt identificada amb la frase:

 “ Tenim escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI” de Francesc Imbernon.

   Estem a l´era de les comunicacions i de les tecnologies doncs anem a aplicar-ho a les escoles però no només fent escoles més modernes, sinó canviant el sistema educatiu i la seva metodologia. Jo pens que una aula en la que el mestre interactua amb els alumnes, els motiva, els ensenya com utilitzar les eines per a la reserca de respostes, és molt millor mètode  d´aprenentatge que memoritzar un llibre per aprovar unes proves finals...

PRESENTACIÓ

El meu nom es PATRI,
tenc 32 anys i quan vaig acabar els meus estudis de BUP no tenia clar el que volia fer en la vida.
Vaig començar a fer feina i vaig deixar els meus estudis, aleshores les opcions per estudiar a l´Illa eren molt reduïdes.
Amb el temps m´he adonat que el que m´agradava realment, era ensenyar. Aixó i la meva conexió amb els infants,  em varen decidir a fer el accés a la Universitat per a majors de 25 anys.
M' agrada molt l´Educació Infantil per què pens que els primers anys de vida són fonamentals en el desenvolupament del nin.
Aquest bloc serà una eina que m' acompanyarà en aquesta nova etapa que per a mi a començat.